Les cadenes subtils

El 15 de setembre de 1993, un home va aparèixer penjat a la seva habitació en una residència del Camp de Tarragona. El cas queda sense resoldre fins que la Mimí, vint anys més tard i en la seva primera feina, descobreix un document que li crida l’atenció i l’empeny a investigar pel seu compte.
Al mateix temps, trava una gran amistat amb la Maria, la resident més trempada de la residència, que ha tingut una vida singular mai explicada a ningú. La Maria la convida a escriure la seva vida en forma de memòries, les quals anirà desgranant, com baules d’una cadena a la qual la Mimí quedarà lligada sense adonar-se’n.
«… i és curiós que les cadenes que ens lliguen més fort són les que s’han forjat en els nostres primers anys. Fixa-t’hi: tu ets molt jove i, pel que sigui, arrossegues un complex que marca la teva vida, i sempre el tens present. No trobes que actua com una cadena que cada vegada que mires d’avançar et reté i t’immobilitza? —És veritat —sembla sorpresa per la reflexió i pensa que la Maria no l’ha fet per casualitat—. I tu tens cadenes d’aquestes… com els has dit? Cadenes subtils?…»

Aquesta novel·la tracta de joves, de vells, dels seus mons i dels pocs punts que aparentment els uneixen. Amb el rerefons del crim, explica dues històries: una actual i l’altra que arrenca de la Guerra Civil. A partir de cert moment, ambdues històries s’enllacen i ja no poden subsistir una sense l’altra.
Conflictes, sentiments i intriga, amb certes dosis d’humor, es mostren en els quatre escenaris en els quals transcorre la història: Tarragona, Barcelona, Montblanc i Baltasana.